CROMLEC DE STONEHENGE

Sense cap dubte, el conjunt megalític de Stonehenge és una de les construccions més fascinants que queden en peu en el món sencer. Datat cap a 1600-1400 a.C., este conjunt va ser construït en la plana de Salisbury, al sud-oest d'Anglaterra, entre els últims períodes del Neolític, finals de l'Edat de Pedra i els primers de l'Edat del Bronze. Per tant, la seua edificació es va prolongar durant un extens període de temps i és lògic suposar, per tant, que degué de patir no poques modificacions al llarg d'eixos anys.

Està constituït per menhirs, els quals en alguns casos s'eleven fins als quatre metres d'altura i arriben a pesar més de quaranta tones. A partir del menhir entés com a unitat elemental, s'estableixen les diferents organitzacions espacials que caracteritzen l'arquitectura megalítica. El conjunt de Stonehenge, amb les seues avingudes de menhirs i els seus cercles concèntrics, és un cromlec i que normalment s'identifica amb un temple; per tant, és probable que fóra esta la naturalesa de la construcció. Així mateix, tot el conjunt està rodejat per una trapa circular que mesura 104 metres de diàmetre.

Aparentment, el cromlec de Stonehenge va ser construït en tres etapes. Durant la primera d'elles, va ser una gran plataforma circular de terra, en la qual es van practicar fosses d'incineració. La segona etapa va suposar la construcció de dos cercles concèntrics de menhirs i d'un alineament de prop de mig quilòmetre de longitud. Durant l'última etapa, va tindre lloc la col·locació d'un altre cercle de trenta pedres. D'esta etapa, la més pròxima a l'actualitat, és de la que es conserven més restes.

D'altra banda, la seua estructura central, en forma de ferradura, està orientada de tal manera que l'eix principal coincideix exactament amb el lloc per on ix el Sol. Com una prova que s'ha volgut definitiva de la relació amb els astres de Stonehenge, cal assenyalar que el lloc en què s'alça és l'únic en una zona d'ampli diàmetre en què la lluna plena està completament perpendicular a l'eixida del sol durant el solstici d'estiu. Tots estos elements, per tant, permeten pensar en un temple dedicat als cicles de la vida i la mort, poders invisibles de la naturalesa de caràcter sagrat.

Alexandra Drula.