jueves, 1 de marzo de 2018

PIRÀMIDES DE GIZEH


-Context històric: Les piràmides de Gizeh a Egipte es troben entre les més
famoses i més antigues construccions monumentals de la humanitat.
-On es situen?: Estan situades a la riba occidental de la vall del Nil, uns vuit quilòmetres
al sud-oest de la ciutat de Gizeh. Es troben aproximadament a 15 km del centre de la ciutat del Caire.
-Quan i on?:  Les piràmides van aparèixer aproximadament entre el 2400 aC i el 2500 aC,
durant la quarta dinastia. Es construïren sobre un altiplà de pedra calcàdia d'uns 1000 per 2000 metres.
-Finalitat: Es creu que les piràmides de Gizeh es van construir per a allotjar el cos del faraó difunt.
Els antics egipcis creien que una part de l'esperit del faraó, l'anomenat Ka , es quedava dins del cadàver.
Calia ocupar-se les restes de manera adequada perquè l'antic faraó pogués "dur a terme
la seva tasca com a rei dels morts". S'ha proposat que la piràmide no només servís de tomba
del faraó, sinó que també s'hi podien haver emmagatzemat els articles que podria necessitar en el més enllà.


Ángela Vallés Simón.


domingo, 4 de febrero de 2018

BUST DE NEFERTITI


Autor: Tutmose o Dyehutymose.
Estil: Policromat, art egipci.
Epoca: Egípcia (any 1330 a.C.).
Descripció: El Bust de Nefertiti és una escultura policromada, considerada una de les obres mestres de l'art egipci, elaborada per l'Escultor Real Tutmose, artesà i mestre escultor durant el regnat d'Akhenaton, i que tenia un taller d'escultura en la ciutat d'Aketatón en l'època de l'Imperi Nou d'Egipte.
Context Històric: Aquesta escultura va ser trobada el 6 de desembre de 1912 en unes  excavacions situades a les vores del riu Nil.

Nayara Puyol García.

ESTÀTUA DE RAMSÉS II EN LÚXOR


TÍTOL: Estàtua colosal de Ramsés II.
AUTOR: Desconegut.
ESTIL: Escultura egípcia.
ÈPOCA O ANY:1303-1213 a.C.
DESCRIPCIÓ: És una obra de línies simplificades i quasi geomètriques amb un esquema de composició igual a la resta d'escultures sedents egípcies. L'obra és un sol bloc sense espais buits entre braços i el cos, les cames en paral·lel i descalç. Observem en l'escultura un tors despullat. Vist una falda plisada i el cap està covert pel nemes.

Sergio Raro Gamón.

PINTURES DE LA TOMBA DE TUTANKAMON


Autor: Desconegut. 
Època o any: La dinastia  XVlll d´Egipte, 1336 a 1327 a.C.                                                  
Estil: Pintura mural egípcia. 
Descripció: A la tomba de Tutankamon  només  van ser  pintats en pintura mural, les parets de la cambra del sarcòfag.
La paret del fons amb més figures en tres escenes, mostren l'enterrament de Tutankamon.
Osiris ,el déu egipci de la resurrecció, li dona la benviguda al món dels morts.
Context històric: El jove Tutankamon va ser l´últim faraó de sang reial de la dinastia, als dinou anys, després  d'haver regnat uns nou anys sense, haver consolidat el seu poder va morir.
Durant el seu curt regnat es creia que el poder va estar en mans d'Ai i Horemheb: Ai administrava Egipte i Homereb el maneig de l'exèrcit.

Carlos Paris Vaquer Arnau.

ESTENDARD D'UR



L'estendard d'Ur és una obra sumèria trobada en el que fou el cementiri reial de l'antiga ciutat estat d'Ur -situada actualment a l'Iran, al sud de Bagdad (en aquella època Agadé). No se sap la funció real que tenia aquesta resta arqueològica. Fou descoberta pel britànic Leonard Woolley als anys 1920. Avui l'estendard es conserva al museu de Londres British Museum. L'aspecte més rellevant, però, és que d'un costat (costat del darrere) es contempla l'escenificació de la guerra, mentre que de l'altre costat (costat davanter) s'hi escenifica la pau.
Titol de l´obra: Estandarte de d´Ur
Autor: Desconegut
Estil: Art típic de Sumeria i Acad consistent en incrustar pedres i altres materials distribuits en bandes sucesives en mobles, instruments i altres.
Material: Petxines, cornalina, calcària, lapislàtzuli i betum.
Alçada: 21,7 cm
Ample: 50,4 cm
Profunditat: 11,6 cm (base)
                        5,6 cm (part superior)
Escriptura: Cuneïforme
Descobridor: Leonard Woolley
Procedència: Cementiri real d'Ur, actual Iraq
Lloc actual: Museu Britànic, Londres
Época o any: Época dels sumeris cap al segle XXVI a.c

Context historic: Sumèria és una regió històrica de l'Orient Mitjà, part sud de l'antiga Mesopotàmia, entre les planes al·luvials dels rius Tigris i Eufrates. La civilització sumèria està considerada com la primera i més antiga civilització del món. Tot i que la procedència dels seus habitants, els Sumeris, és incerta, hi ha nombroses hipòtesis sobre els seus orígens, sent la més acceptada actualment la que argumenta que no hi hauria ocorregut cap ruptura cultural amb el període d'Uruk, el que descartaria factors externs, com podien ser invasions o migracions des d'altres territoris llunyans.
Miguel López Carot.

CROMLEC DE STONEHENGE



Sense cap dubte, el conjunt megalític de Stonehenge és una de les construccions més fascinants que queden en peu en el món sencer. Datat cap a 1600-1400 a.C., este conjunt va ser construït en la plana de Salisbury, al sud-oest d'Anglaterra, entre els últims períodes del Neolític, finals de l'Edat de Pedra i els primers de l'Edat del Bronze. Per tant, la seua edificació es va prolongar durant un extens període de temps i és lògic suposar, per tant, que degué de patir no poques modificacions al llarg d'eixos anys.
Està constituït per menhirs, els quals en alguns casos s'eleven fins als quatre metres d'altura i arriben a pesar més de quaranta tones. A partir del menhir entés com a unitat elemental, s'estableixen les diferents organitzacions espacials que caracteritzen l'arquitectura megalítica. El conjunt de Stonehenge, amb les seues avingudes de menhirs i els seus cercles concèntrics, és un cromlec i que normalment s'identifica amb un temple; per tant, és probable que fóra esta la naturalesa de la construcció. Així mateix, tot el conjunt està rodejat per una trapa circular que mesura 104 metres de diàmetre.
Aparentment, el cromlec de Stonehenge va ser construït en tres etapes. Durant la primera d'elles, va ser una gran plataforma circular de terra, en la qual es van practicar fosses d'incineració. La segona etapa va suposar la construcció de dos cercles concèntrics de menhirs i d'un alineament de prop de mig quilòmetre de longitud. Durant l'última etapa, va tindre lloc la col·locació d'un altre cercle de trenta pedres. D'esta etapa, la més pròxima a l'actualitat, és de la que es conserven més restes.
D'altra banda, la seua estructura central, en forma de ferradura, està orientada de tal manera que l'eix principal coincideix exactament amb el lloc per on ix el Sol. Com una prova que s'ha volgut definitiva de la relació amb els astres de Stonehenge, cal assenyalar que el lloc en què s'alça és l'únic en una zona d'ampli diàmetre en què la lluna plena està completament perpendicular a l'eixida del sol durant el solstici d'estiu. Tots estos elements, per tant, permeten pensar en un temple dedicat als cicles de la vida i la mort, poders invisibles de la naturalesa de caràcter sagrat.

Alexandra Drula.

ESTÀTUA SEDENT DEL REI DE GUDEA


 L'estàtua sedent del príncep de Gudea data de l'any 2.120 a.C . Va ser elaborada durant el renaixement sumeri en Mesopotàmia. Gudea va pertànyer a la II Dinastia i mai es va convertir en rei . Va ser molt important en l'època dels sumeris per amplificar la cultura i l'administració de la seua cuitat fent importants reformes o construccions . Esta realitzada amb una pedra dorita negra. Gudea apareix sedent en un xicotet tro, mirant al front  i amb les mans creuades en la part davantera, recolzant les seues cames . El seu rostre es redó amb ulls de color ametla, amb celles corvades, el seu nas és recte i la seua boca té un gran somriure i per assenyalar, Gudea porta una túnica que li serveix de vestimenta. El seu estil d'escultura és sumeri. La seua tècnica és escultura de ple volum. Porta una taula d'escriptura cuneïforme. Aquesta famosa escultura és troba en el famós museu del Louvre, que es troba en París, França.

                                 
Ibrahim Ait Hammou 1r F.

ESFINX DE GIZEH


TITOL DE L´OBRA: Esfinge de Gizeh.
AUTOR: Desconegut
ESTIL: Egipci.
EPOCA O ANY: Dinastia IV. Segle XXVI a. C.
DESCRIPCIO: En la imatge es veu una escultura que s´encontra a la ribera occidental del riu Nil. En la ciutat  de Guiza a uns 20 kilòmetres al centre del Cairo, es una escultura que esta en Egipte, en mig del desert.

CONTEXT HISTORIC: La època de la dinastia IV, es va esculpir en la meseta de Guizeh un increïble monument: La gran esfinx. S´atribueix al rei Kefren, encara que alguns autors creuen que es una obra de Keops, artífex de la gran piràmide. Al principi de la historia d´Egipte les esfinxs representaren la forca i la sabiesa del rei, te cos de lleó i cap humà, la figura del lleó va associar als caps tribals i després als faraons.

Lucia Dolz Liberós

PNTURES DE LES COVES DE LASCAUX


Títol: Les Coves de Lascaux.
Autor: Desconegut.
Estil:Pintures ruprestes.
Època o any: Paleolitic superior (no han pogut ser datats).
Descripció: Les pintures es fabricaven amb minerals negre,vermell,marron,grocs;les seues figures animals eren cavalls,bous,bisons i cervolls i alguna representació humana.Les coves contenen les pintures ruprestes mes importants.Aquesta cova te entre 15.000 i 18.000 a partir dels estudis realitzats.
Context Històric:Aquesta cova va ser descoberta el 12 de septembre de 1940.


Sara Soter Salmerón.

domingo, 14 de enero de 2018

TEMPLE DE LUXOR

Títol: El temple de Lúxor
Autor: La construcció del gran temple fou iniciada durant el regnat d'Amenofis III (dinastia XVIII). L'arquitecte fou Amenhotep (fill d'Hapu), responsable entre d'altres del palau de Malqata i del temple d'Amenhotep III, se'n va encarregar de la construcció. Akhenaton (Amenofis IV) va fer-ne esborrar el nom del seu pare i hi va establir un altar a Aton; Horemheb i Tutankhamon hi van afegir columnes, estàtues i altres elements. Posteriorment i amb excepció de petits afegits, el temple només fou ampliat per Ramsès II.
Estil: Arquitectura egípcia.
Època: Es va començar a construir durant la dinastia XII, però va quedar abandonat. El faraó Tutmosis III en va construir una capella, però no va ser fins al regnat d'Amenofis III (Amenhotep III) que va començar a adquirir importància.
Descripció: L'accés al temple era per l'avinguda de les esfinxs, amb estàtues a cada costat.
El temple comença amb un piló, decorat amb escenes de triomfs militars. L'entrada era flanquejada per sis estàtues colossals, quatre assegudes i dues dretes, però només dues (assegudes) se n'han conservat. També hi ha un obelisc de 25 metres de granit.
L'avinguda des del piló porta a un pati amb peristil, al damunt de les columnes del pati, es va construir una mesquita, a la part oriental, una porta condueix a una zona huit metres per sota.
Després del peristil, ve una columnata (un corredor de 100 metres amb 14 columnes alineades). Als murs, hi ha gran quantitat de relleus.
Al darrere, un altre pati de peristil; al sud, una sala hipòstila de 32 columnes que porta a la part sagrada interior del temple. Una cambra fosca, que en temps romans es va fer servir com a capella, on s'oferia als cristians la possibilitat d'abjurar de la seva fe. Més enllà, la capella de la barca sagrada (la barca d'Amon)
Leyre Zagalá Zagalá 1ºD

lunes, 8 de enero de 2018

PINTURES DE LES COVES D'ALTAMIRA

 


Títol: Les Coves d'Altamira.
Autor: L'autor és desconegut, ja que en aquella època no signaven les seves obres.
Estil: És quasi tota de l’escola franco – cantàbrica.
Època o any: Es van fer al paleolític superior, entre els anys 35.000 – 11.000 a.C.
Descripció: Són pintures que representen les caseries que volien fer. Ho feien en els sostres i les parets de les coves.
Les pintures solen representar animals grans. Estan pintats amb tons grocs, ocres i negres.
Context Històric: Aquest art té un significat més profund. S'inspira en la lluita  entaulada pels homes contra la natura, els animals i totes les coses sobre les que volien imposar la seva força. Aquests dibuixos també són l’expressió de l’obsessió que els dominava, l’obsessió d’assegurar la seva subsistència.


 Ainhoa Alcodori Sabayés

TEMPLE DE RAMSÉS II


TÍTOL DE L’OBRA: Temple de Ramsés
AUTOR: Desconegut
ÈPOCA O ANY: 1300-1225 a.C.
DESCRIPCIÓ: El temple s’obri amb un pòrtic que conduix a un àtic i una terrassa; on es troba la impressionant façana excavada en la roca de 35  metres d’amplària,  per 30 metres d’altura, en la que estan els 4 famosos cossos sedents de Ramsés II, d’uns 22 metres d’altura. Estes figures estan acompanyades d'altres xicotetes figures col·locades entre les cames, que representen als seus parents.

CONTEXT HISTÒRIC: És un del sis temples excavats en la roca, que es van edificar a Núbia,  durant el llarg regnat de Ramsés II.  
Abandonat durant segles. En 1813 Burekbaralt el va visitar i en la seua volta a Europa  va narrar el descobriment a l’explorador italià Giovani Blzoni, el qual va viatjar al lloc, però no va poder accedir al temple;  per tal  cosa va tornar en 1817 va aclarir l’entrada i es va portar tots el objectes que va trobar i que va poder transportar. A conseqüència de la construcció de la presa d’Assuan en 1964,  el temple Ramsés i el de Nefertari es van desmantellar per a tornar a ser reconstruits en una zona pròxima 75 metres mes alta i uns 200 metres mes allunyada.


Julia Abad Hernández. 1rC.

TRIADA DE MICERINO


TÍTOL DE L´OBRA: Triada de Micerino.
AUTOR: Desconegut.
ESTIL: Escultura de l'Imperi Antic Egipci.
ÉPOCA O ANY:  Al voltant del 3000 a.C. ( 2532-2504 a.C).
DESCRIPCIÓ: L'escultura està esculpida en pissarra i en ella es pot veure al faraó Micerino al costat de dues deesses, Hathor i la divinitat de Cinópolis. Al centre de l'escultura es troba Micerino que està una mica avançat respecte a les deesses, donant-li màxim protagonisme. Porta la seua corona blanca real, una barba postissa i una faldilla prisada. Seguint al faraó i igual que ell amb el peu esquerre avançat està Hathor que s'ha identificat com la mare del sobirà i com la seva esposa. Hathor porta una túnica gairebé transparent i ajustada fins als turmells, al cap porta una corona formada pel disc solar i unes banyes de vaca. Sobre la mà dreta sosté el símbol de l'eternitat. Finalment està la divinitat de Cinópolis amb el seu emblema. Encara que té les mateixes dimensions que Hathor té els peus junts, la qual cosa li treu importància enfront dels altres dos protagonistes.
CONTEXT HISTÒRIC: Micerí va regnar a mitjans del tercer mil·lenni a.C, és l'últim dels grans faraons de la IV Dinastia que suposa la consolidació de l'Imperi Antic Egipci i l'increment del poder reial al país. Com a prova d'això trobem les piràmides de Gizeh d'aquesta època. En elles podem veure els monarques egipcis com criatures divines amb accés a espectaculars tombes per gaudir de l'eternitat.

IRENE PÉREZ SÁNCHEZ, 1º E

domingo, 7 de enero de 2018

EL TEMPLE DE AMON RA



Títol de l'obra: Temple d'Amon Ra.
·        Autor: Autor desconegut.
·        Estil: Arquitectura egípcia.
·        Época o any: En l'any 1979 a.C.
·        Descripció: El temple de Karnak és un complex religiós de l'Antic Egipte construït a Karnak, al costat de Luxor. Està format per quatre parts de les quals només una, el temple principal (la més gran de les quatre), es pot visitar. A l'entorn del conjunt del temple, hi ha també alguns xicotets santuaris i alguna avinguda amb esfinxs, que conecta el Temple de Mut, el temple d'Amon-Ra i el temple de Luxor.
·        Context historic: El gran temple d'Amon o Amon-Ra és el més gran de tot el complex, i està dedicat a Amon-Ra, cap de la tríada de déus de Tebes. Va ser  construït en l'Imperi Mitjà i va continuar la construcció i arranjament fins al temps dels Ptolomeus. El Temple de Montu era dedicat a Montu, fill d'Amon-Ra i Mut, un déu guerrer, i està situat al nord del gran temple d'Amon. Al sud, es troba el temple de Mut, dedicat a la dea-mare, amb diversos temples associats i el llac sagrat.

Aitana Furió Royo 1D

RELLEUS DE PERSÉPOLIS.

Resultado de imagen de relleus de persepolis

Titol de l'obra: Relleu de Persépolis.
Autor de l'obra: Desconegut.
Estil: Arquitectura aqueménida.
Època: 512 a.C fins 330 a.C.

Descripció: Relleu arquitectonic de les construccions en les ciutats perses de l'època aqueménida. El relleu presenta escenes de guerra, caça y sacrificis. Normalment les figures estan presentades inexpressives, de costat i quan es refereix a animals sagrats solen estar de front com si foren bustoss o estatues.

Context històric: Persépolis va ser una ciutat construïda per l'Imperi Persa i del qual va ser capital en l'època aqueménida. La seua construcció va ser començada per Dario I durant mes de 100 anys fins a la conquista de Alejandro Magno qui va saquejar i va cremar en vengança per el saqueig del imperi persa a Atenes.

Persépolis també anomenada ''ciutat persa'' per la seua arquitectura que va ser construïda per el rei ''Dario I el gran'' com un lloc ceremonial on asistirien governadors i reis per discutir qüestions administratives de l'imperi, per tal motiu va ser una ciutat palatina (amb molts palaus) .
La ciutat, per la seua ubicació allunyada en les muntanyes, va acabar sent visitada pels reis i governants sols en certes èpoques de l'any com primavera. Fins a la conquista per Alejandro Magno.

Jorge Alejandro Riatiga Aldana  1C.