jueves, 1 de marzo de 2018

PIRÀMIDES DE GIZEH


-Context històric: Les piràmides de Gizeh a Egipte es troben entre les més
famoses i més antigues construccions monumentals de la humanitat.
-On es situen?: Estan situades a la riba occidental de la vall del Nil, uns vuit quilòmetres
al sud-oest de la ciutat de Gizeh. Es troben aproximadament a 15 km del centre de la ciutat del Caire.
-Quan i on?:  Les piràmides van aparèixer aproximadament entre el 2400 aC i el 2500 aC,
durant la quarta dinastia. Es construïren sobre un altiplà de pedra calcàdia d'uns 1000 per 2000 metres.
-Finalitat: Es creu que les piràmides de Gizeh es van construir per a allotjar el cos del faraó difunt.
Els antics egipcis creien que una part de l'esperit del faraó, l'anomenat Ka , es quedava dins del cadàver.
Calia ocupar-se les restes de manera adequada perquè l'antic faraó pogués "dur a terme
la seva tasca com a rei dels morts". S'ha proposat que la piràmide no només servís de tomba
del faraó, sinó que també s'hi podien haver emmagatzemat els articles que podria necessitar en el més enllà.


Ángela Vallés Simón.


domingo, 4 de febrero de 2018

BUST DE NEFERTITI


Autor: Tutmose o Dyehutymose.
Estil: Policromat, art egipci.
Epoca: Egípcia (any 1330 a.C.).
Descripció: El Bust de Nefertiti és una escultura policromada, considerada una de les obres mestres de l'art egipci, elaborada per l'Escultor Real Tutmose, artesà i mestre escultor durant el regnat d'Akhenaton, i que tenia un taller d'escultura en la ciutat d'Aketatón en l'època de l'Imperi Nou d'Egipte.
Context Històric: Aquesta escultura va ser trobada el 6 de desembre de 1912 en unes  excavacions situades a les vores del riu Nil.

Nayara Puyol García.

ESTÀTUA DE RAMSÉS II EN LÚXOR


TÍTOL: Estàtua colosal de Ramsés II.
AUTOR: Desconegut.
ESTIL: Escultura egípcia.
ÈPOCA O ANY:1303-1213 a.C.
DESCRIPCIÓ: És una obra de línies simplificades i quasi geomètriques amb un esquema de composició igual a la resta d'escultures sedents egípcies. L'obra és un sol bloc sense espais buits entre braços i el cos, les cames en paral·lel i descalç. Observem en l'escultura un tors despullat. Vist una falda plisada i el cap està covert pel nemes.

Sergio Raro Gamón.

PINTURES DE LA TOMBA DE TUTANKAMON


Autor: Desconegut. 
Època o any: La dinastia  XVlll d´Egipte, 1336 a 1327 a.C.                                                  
Estil: Pintura mural egípcia. 
Descripció: A la tomba de Tutankamon  només  van ser  pintats en pintura mural, les parets de la cambra del sarcòfag.
La paret del fons amb més figures en tres escenes, mostren l'enterrament de Tutankamon.
Osiris ,el déu egipci de la resurrecció, li dona la benviguda al món dels morts.
Context històric: El jove Tutankamon va ser l´últim faraó de sang reial de la dinastia, als dinou anys, després  d'haver regnat uns nou anys sense, haver consolidat el seu poder va morir.
Durant el seu curt regnat es creia que el poder va estar en mans d'Ai i Horemheb: Ai administrava Egipte i Homereb el maneig de l'exèrcit.

Carlos Paris Vaquer Arnau.

ESTENDARD D'UR



L'estendard d'Ur és una obra sumèria trobada en el que fou el cementiri reial de l'antiga ciutat estat d'Ur -situada actualment a l'Iran, al sud de Bagdad (en aquella època Agadé). No se sap la funció real que tenia aquesta resta arqueològica. Fou descoberta pel britànic Leonard Woolley als anys 1920. Avui l'estendard es conserva al museu de Londres British Museum. L'aspecte més rellevant, però, és que d'un costat (costat del darrere) es contempla l'escenificació de la guerra, mentre que de l'altre costat (costat davanter) s'hi escenifica la pau.
Titol de l´obra: Estandarte de d´Ur
Autor: Desconegut
Estil: Art típic de Sumeria i Acad consistent en incrustar pedres i altres materials distribuits en bandes sucesives en mobles, instruments i altres.
Material: Petxines, cornalina, calcària, lapislàtzuli i betum.
Alçada: 21,7 cm
Ample: 50,4 cm
Profunditat: 11,6 cm (base)
                        5,6 cm (part superior)
Escriptura: Cuneïforme
Descobridor: Leonard Woolley
Procedència: Cementiri real d'Ur, actual Iraq
Lloc actual: Museu Britànic, Londres
Época o any: Época dels sumeris cap al segle XXVI a.c

Context historic: Sumèria és una regió històrica de l'Orient Mitjà, part sud de l'antiga Mesopotàmia, entre les planes al·luvials dels rius Tigris i Eufrates. La civilització sumèria està considerada com la primera i més antiga civilització del món. Tot i que la procedència dels seus habitants, els Sumeris, és incerta, hi ha nombroses hipòtesis sobre els seus orígens, sent la més acceptada actualment la que argumenta que no hi hauria ocorregut cap ruptura cultural amb el període d'Uruk, el que descartaria factors externs, com podien ser invasions o migracions des d'altres territoris llunyans.
Miguel López Carot.

CROMLEC DE STONEHENGE



Sense cap dubte, el conjunt megalític de Stonehenge és una de les construccions més fascinants que queden en peu en el món sencer. Datat cap a 1600-1400 a.C., este conjunt va ser construït en la plana de Salisbury, al sud-oest d'Anglaterra, entre els últims períodes del Neolític, finals de l'Edat de Pedra i els primers de l'Edat del Bronze. Per tant, la seua edificació es va prolongar durant un extens període de temps i és lògic suposar, per tant, que degué de patir no poques modificacions al llarg d'eixos anys.
Està constituït per menhirs, els quals en alguns casos s'eleven fins als quatre metres d'altura i arriben a pesar més de quaranta tones. A partir del menhir entés com a unitat elemental, s'estableixen les diferents organitzacions espacials que caracteritzen l'arquitectura megalítica. El conjunt de Stonehenge, amb les seues avingudes de menhirs i els seus cercles concèntrics, és un cromlec i que normalment s'identifica amb un temple; per tant, és probable que fóra esta la naturalesa de la construcció. Així mateix, tot el conjunt està rodejat per una trapa circular que mesura 104 metres de diàmetre.
Aparentment, el cromlec de Stonehenge va ser construït en tres etapes. Durant la primera d'elles, va ser una gran plataforma circular de terra, en la qual es van practicar fosses d'incineració. La segona etapa va suposar la construcció de dos cercles concèntrics de menhirs i d'un alineament de prop de mig quilòmetre de longitud. Durant l'última etapa, va tindre lloc la col·locació d'un altre cercle de trenta pedres. D'esta etapa, la més pròxima a l'actualitat, és de la que es conserven més restes.
D'altra banda, la seua estructura central, en forma de ferradura, està orientada de tal manera que l'eix principal coincideix exactament amb el lloc per on ix el Sol. Com una prova que s'ha volgut definitiva de la relació amb els astres de Stonehenge, cal assenyalar que el lloc en què s'alça és l'únic en una zona d'ampli diàmetre en què la lluna plena està completament perpendicular a l'eixida del sol durant el solstici d'estiu. Tots estos elements, per tant, permeten pensar en un temple dedicat als cicles de la vida i la mort, poders invisibles de la naturalesa de caràcter sagrat.

Alexandra Drula.

ESTÀTUA SEDENT DEL REI DE GUDEA


 L'estàtua sedent del príncep de Gudea data de l'any 2.120 a.C . Va ser elaborada durant el renaixement sumeri en Mesopotàmia. Gudea va pertànyer a la II Dinastia i mai es va convertir en rei . Va ser molt important en l'època dels sumeris per amplificar la cultura i l'administració de la seua cuitat fent importants reformes o construccions . Esta realitzada amb una pedra dorita negra. Gudea apareix sedent en un xicotet tro, mirant al front  i amb les mans creuades en la part davantera, recolzant les seues cames . El seu rostre es redó amb ulls de color ametla, amb celles corvades, el seu nas és recte i la seua boca té un gran somriure i per assenyalar, Gudea porta una túnica que li serveix de vestimenta. El seu estil d'escultura és sumeri. La seua tècnica és escultura de ple volum. Porta una taula d'escriptura cuneïforme. Aquesta famosa escultura és troba en el famós museu del Louvre, que es troba en París, França.

                                 
Ibrahim Ait Hammou 1r F.