TEMPLE DE LUXOR

Títol: El temple de Lúxor

Autor: La construcció del gran temple fou iniciada durant el regnat d'Amenofis III (dinastia XVIII). L'arquitecte fou Amenhotep (fill d'Hapu), responsable entre d'altres del palau de Malqata i del temple d'Amenhotep III, se'n va encarregar de la construcció. Akhenaton (Amenofis IV) va fer-ne esborrar el nom del seu pare i hi va establir un altar a Aton; Horemheb i Tutankhamon hi van afegir columnes, estàtues i altres elements. Posteriorment i amb excepció de petits afegits, el temple només fou ampliat per Ramsès II.

Estil: Arquitectura egípcia.

Època: Es va començar a construir durant la dinastia XII, però va quedar abandonat. El faraó Tutmosis III en va construir una capella, però no va ser fins al regnat d'Amenofis III (Amenhotep III) que va començar a adquirir importància.

Descripció: L'accés al temple era per l'avinguda de les esfinxs, amb estàtues a cada costat.

El temple comença amb un piló, decorat amb escenes de triomfs militars. L'entrada era flanquejada per sis estàtues colossals, quatre assegudes i dues dretes, però només dues (assegudes) se n'han conservat. També hi ha un obelisc de 25 metres de granit.

L'avinguda des del piló porta a un pati amb peristil, al damunt de les columnes del pati, es va construir una mesquita, a la part oriental, una porta condueix a una zona huit metres per sota.

Després del peristil, ve una columnata (un corredor de 100 metres amb 14 columnes alineades). Als murs, hi ha gran quantitat de relleus.

Al darrere, un altre pati de peristil; al sud, una sala hipòstila de 32 columnes que porta a la part sagrada interior del temple. Una cambra fosca, que en temps romans es va fer servir com a capella, on s'oferia als cristians la possibilitat d'abjurar de la seva fe. Més enllà, la capella de la barca sagrada (la barca d'Amon)

Leyre Zagalá Zagalá 1ºD

PINTURES DE LES COVES D'ALTAMIRA

 

Títol: Les Coves d'Altamira.

Autor: L'autor és desconegut, ja que en aquella època no signaven les seves obres.

Estil: És quasi tota de l’escola franco – cantàbrica.

Època o any: Es van fer al paleolític superior, entre els anys 35.000 – 11.000 a.C.

Descripció: Són pintures que representen les caseries que volien fer. Ho feien en els sostres i les parets de les coves.

Les pintures solen representar animals grans. Estan pintats amb tons grocs, ocres i negres.

Context Històric: Aquest art té un significat més profund. S'inspira en la lluita  entaulada pels homes contra la natura, els animals i totes les coses sobre les que volien imposar la seva força. Aquests dibuixos també són l’expressió de l’obsessió que els dominava, l’obsessió d’assegurar la seva subsistència.

 Ainhoa Alcodori Sabayés

TEMPLE DE RAMSÉS II

TÍTOL DE L’OBRA: Temple de Ramsés

AUTOR: Desconegut

ÈPOCA O ANY: 1300-1225 a.C.

DESCRIPCIÓ: El temple s’obri amb un pòrtic que conduix a un àtic i una terrassa; on es troba la impressionant façana excavada en la roca de 35  metres d’amplària,  per 30 metres d’altura, en la que estan els 4 famosos cossos sedents de Ramsés II, d’uns 22 metres d’altura. Estes figures estan acompanyades d'altres xicotetes figures col·locades entre les cames, que representen als seus parents.

CONTEXT HISTÒRIC: És un del sis temples excavats en la roca, que es van edificar a Núbia,  durant el llarg regnat de Ramsés II.  

Abandonat durant segles. En 1813 Burekbaralt el va visitar i en la seua volta a Europa  va narrar el descobriment a l’explorador italià Giovani Blzoni, el qual va viatjar al lloc, però no va poder accedir al temple;  per tal  cosa va tornar en 1817 va aclarir l’entrada i es va portar tots el objectes que va trobar i que va poder transportar. A conseqüència de la construcció de la presa d’Assuan en 1964,  el temple Ramsés i el de Nefertari es van desmantellar per a tornar a ser reconstruits en una zona pròxima 75 metres mes alta i uns 200 metres mes allunyada.

Julia Abad Hernández. 1rC.

TRIADA DE MICERINO

TÍTOL DE L´OBRA: Triada de Micerino.

AUTOR: Desconegut.

ESTIL: Escultura de l'Imperi Antic Egipci.

ÉPOCA O ANY:  Al voltant del 3000 a.C. ( 2532-2504 a.C).

DESCRIPCIÓ: L'escultura està esculpida en pissarra i en ella es pot veure al faraó Micerino al costat de dues deesses, Hathor i la divinitat de Cinópolis. Al centre de l'escultura es troba Micerino que està una mica avançat respecte a les deesses, donant-li màxim protagonisme. Porta la seua corona blanca real, una barba postissa i una faldilla prisada. Seguint al faraó i igual que ell amb el peu esquerre avançat està Hathor que s'ha identificat com la mare del sobirà i com la seva esposa. Hathor porta una túnica gairebé transparent i ajustada fins als turmells, al cap porta una corona formada pel disc solar i unes banyes de vaca. Sobre la mà dreta sosté el símbol de l'eternitat. Finalment està la divinitat de Cinópolis amb el seu emblema. Encara que té les mateixes dimensions que Hathor té els peus junts, la qual cosa li treu importància enfront dels altres dos protagonistes.

CONTEXT HISTÒRIC: Micerí va regnar a mitjans del tercer mil·lenni a.C, és l'últim dels grans faraons de la IV Dinastia que suposa la consolidació de l'Imperi Antic Egipci i l'increment del poder reial al país. Com a prova d'això trobem les piràmides de Gizeh d'aquesta època. En elles podem veure els monarques egipcis com criatures divines amb accés a espectaculars tombes per gaudir de l'eternitat.

IRENE PÉREZ SÁNCHEZ, 1º E

EL TEMPLE DE AMON RA

Títol de l'obra: Temple d'Amon Ra.

·        Autor: Autor desconegut.

·        Estil: Arquitectura egípcia.

·        Época o any: En l'any 1979 a.C.

·        Descripció: El temple de Karnak és un complex religiós de l'Antic Egipte construït a Karnak, al costat de Luxor. Està format per quatre parts de les quals només una, el temple principal (la més gran de les quatre), es pot visitar. A l'entorn del conjunt del temple, hi ha també alguns xicotets santuaris i alguna avinguda amb esfinxs, que conecta el Temple de Mut, el temple d'Amon-Ra i el temple de Luxor.

·        Context historic: El gran temple d'Amon o Amon-Ra és el més gran de tot el complex, i està dedicat a Amon-Ra, cap de la tríada de déus de Tebes. Va ser  construït en l'Imperi Mitjà i va continuar la construcció i arranjament fins al temps dels Ptolomeus. El Temple de Montu era dedicat a Montu, fill d'Amon-Ra i Mut, un déu guerrer, i està situat al nord del gran temple d'Amon. Al sud, es troba el temple de Mut, dedicat a la dea-mare, amb diversos temples associats i el llac sagrat.

Aitana Furió Royo 1D

RELLEUS DE PERSÉPOLIS.

Titol de l'obra: Relleu de Persépolis.
Autor de l'obra: Desconegut.
Estil: Arquitectura aqueménida.
Època: 512 a.C fins 330 a.C.

Descripció: Relleu arquitectonic de les construccions en les ciutats perses de l'època aqueménida. El relleu presenta escenes de guerra, caça y sacrificis. Normalment les figures estan presentades inexpressives, de costat i quan es refereix a animals sagrats solen estar de front com si foren bustoss o estatues.

Context històric: Persépolis va ser una ciutat construïda per l'Imperi Persa i del qual va ser capital en l'època aqueménida. La seua construcció va ser començada per Dario I durant mes de 100 anys fins a la conquista de Alejandro Magno qui va saquejar i va cremar en vengança per el saqueig del imperi persa a Atenes.
Persépolis també anomenada ''ciutat persa'' per la seua arquitectura que va ser construïda per el rei ''Dario I el gran'' com un lloc ceremonial on asistirien governadors i reis per discutir qüestions administratives de l'imperi, per tal motiu va ser una ciutat palatina (amb molts palaus) .

La ciutat, per la seua ubicació allunyada en les muntanyes, va acabar sent visitada pels reis i governants sols en certes èpoques de l'any com primavera. Fins a la conquista per Alejandro Magno.

Jorge Alejandro Riatiga Aldana  1C.

ALINIAMENTS DE MENHIRS DE CARNAC.

TITOL DE L´OBRA: ALINIAMENT DE MENHIRS DE CARNAC

ÈPOCA: NEOLÍTIC.

DESCRIPCIÓ: ELS ALIAMENTS SÓN UN CONJUNT DE MONUMENTS MEGALITICS DE BRETANYA. ÉS EL MONUMENT PREHISTÒRIC MÉS EXTENS DEL MÓN.

HISTÒRIA: ELS MENHIRS DE CARNAC VAN SER AIXECATS DURANT EL NEOLITIC EN UN PROCÉS DE SEGLES DE DURA, ENTRE 4500 I EL 2500 A.C.

Zara Soler Bonillo, 1C.